Cites documentals i fonts: ctra. de Caldes
" El pont de la Salut i la cantina.- El malestar era general abans de la caiguda de la Reina Isabel II. La nostra vila obrí treballs públics. La carretera fins a la Salut fou esplanada, el pont de la carretera de Caldes damunt el Ripoll fou bastit. Hi hagué feina de peons i paletes. A l'última arcada es pagà el tribut de sang que sol acompanyar tota obra gran. Dos fadrins fusters que posaven els sindris per bastir-los d'obra moriren enmig de l'enrunament de bigues i taulons esfondrats. [...] Un cop bastit el pont de pedra damunt el Ripoll es creà el cementiri a l'altra banda del riu, al pla. El del Taulí era petit i tot era ple. [...] (p. 92) En entrar al pont, a l'esquerra, s'hi bastí una gran barraca on venien queviures i begudes. El rudimentari establiment fou batejat amb el nom de Can Titoles. Algun poeta anònim escriví amb carbó a la seva façana aquesta quarteta: "Si sentiu olor de vi, / si sentiu xiular cassoles / no ho trobeu estrany que aquí / governa lo gran Titoles." El dia que els carros pogueren passar pel pont s'estalviaren una baixada i pujada grosses, a la vegada que si el riu Ripoll venia s'estalviaven el tenir de passar-lo, puix hi havia el seu perill." (p. 92)
"En 1861 [...] per iniciativa del diputat provincial pel districte de Sabadell- Terrassa, Feliu Vilarrúbies, la Diputació va acordar que es fes el camí veïnal de Sabadell a Caldes, que va necessitar la construcció del magnífic pont que travessa el Ripoll. [...] Sembla que les obres excitaren el riu, que en la riuada del 12 de maig es va endur la pedra preparada per a la construcció i va tapar els clots dels fonaments i, en la del 15 de setembre, va enderrocar tres dels pilars de dos metres d'alçada i se'n va emportar les bastides. A les darreries de 1863 es va acabar el pont i a 31 de gener de 1864 es va fer la cerimònia de la recepció provisional. Mentrestant s'havia obert el tros de carretera de Sabadell al pont. L'obra va continuar-se vers Sentmenat on va arribar a principis del següent any; però en va trigar cosa de vint-i-cinc per a tocar a Caldes." (p.345-346)
"Bon punt ésser construït el Pont de la Salut (1852), ran seu i a la banda dreta de la carretera, fou bastit un cobert de poca importància on es podia beure i menjar, i que anà creixent, puix aviat fou concorregut pels qui laboraven per aquells indrets: obrers de fàbriques i de molins, hortolans, els qui feien sorra al riu, els qui anaven o venien de la Salut o del Cementiri, esporrets en trànsit, etc. Aquell taulell de recursos i de preu mòdic degué ésser el primer que es posà en el terme i, normalment, tothom en deia la cantina del Pont; simultàniament, també fou coneguda pel destarotat nom de Can Titoles, i la seva milllor propaganda era que, per pocs diners, servien berenars amb amanides, sardines escabetxades, bacallà fregit, bacallà esqueixat, arengades a la brasa, botifarra, truites i altra manduca, i es féu famosa pel costum adquirit d'anar-hi a menjar cargols amb salsa d'all-i-oli (o allada). El vi i l'aiguardent hi eren les begudes més normals, i a les postres vi blanc." (p. 47)